it's a free world

El dissabte vaig anar al cinema a veure l'última pel·lícula de Ken Loach (director) i Paul Laverty (guionista). Sóc incapaç de fer una crítica mínimament fonamentada sobre la qualitat artística del film ja que, -he de reconèixer-ho-, sóc un perfecte ignorant en tot el que es refereix al món d’allò cinematogràfic. Tan sols sé que m'agrada molt el cinema i quatre vaguetats més, per descomptat, sentides o llegides.

La pel·lícula s'anomena “it's a free world”. El títol ha estat traduït al castellà per “en un mundo libre”. No sé si la traducció aconsegueix transmetre tot el que la frase vol dir en anglès. Tan sols veient la pel·lícula –i l'escena concreta en què la frase és pronunciada per la protagonista-, acaba per entendre's el seu significat profund. Així, eixa tasca vos la deixe a vosaltres, i vos convide des d’ara a que no deixeu passar l'oportunitat de veure-la en pantalla gran.

Així, doncs, com ja he dit, no intentaré fer una “crítica” artística de la pel·lícula, sinó que intentaré transmetre la sensació que em va produir i les reflexions que m'ha induït.

La història gira entorn d'Angie (àngel, en valencià). Una dona d'extracció obrera però forta i ambiciosa, alhora que emocionalment contradictòria. Angie es cansa de no veure recompensada la seua vàlua en el món del treball i decideix muntar el seu propi negoci. I el negoci que Angie coneix a la perfecció és el de les empreses –legals- de contractació temporal d'estrangers.

Serà aquest el leit motiv de la pel·lícula. La descripció d'Angie a través de la seua lluita per construir el seu negoci. Però tot això sota el condicionant essencial de les desmesurades ànsies que té la protagonista d'enriquir-se en el més breu espai de temps, tal com li confessa la seua pare, un personatge que representa el model de treballador de la segona meitat del segle XX, ara quasi extingit.

I és a través de la lluita d'Angie per enriquir-se i el negoci que utilitza per a fer-ho on entrem de ple a conèixer el nou model d'esclavitud que s'ha instal·lat en el nostre Europa occidental per on campegem, sempre mirant cap a un altre costat, nosaltres, feliços i despreocupats consumidors.

És el món de la precarietat i la flexibilitat laboral, dels salaris baixos, dels dobles torns, de la desesperada lluita per la supervivència de persones desesperades que fugen de l'absoluta falta de futur, de persecucions polítiques o de la guerra.

L'esclavitud, suposadament abolida, s'està estenent a l'empara de la globalització econòmica i de les polítiques migratòries restrictives dels països més rics del món. La pobresa, les desigualtats i la falta de llibertat es cobren les seues víctimes i fan aparèixer noves formes d'explotació que vulneren salvatgement els drets humans més bàsics. Aquestes noves formes d'esclavitud apareixen d'una forma més sofisticada i de vegades tan sols de caràcter temporal, la qual cosa no vol dir, però, que no deixen de ser igualment humiliants i aberrants.

Una esclavitud assentada sobre residus humans –poblacions supèrflues a les seues terres d'origen- fruit, al cap i a la fi, de la modernització i el progrés econòmic tal com ho entenem els que ens reclinem en la cresta de l'onada.

En un moment determinat del desenvolupament de la pel·lícula, vaig sentir el silenci que omplia la sala de projecció, tal era la profunda tristesa i malestar a què ens havien conduït director i guionista als qui allí estàvem.

Més fàstic m'han donat des d'ahir les declaracions xenòfobes, racistes i irresponsables dels amos del Partit Popular. Companys i mercenaris d'aquells que, precisament, més es beneficien d'aquesta situació.

En aquesta ocasió, com en altres de similars, em ve al cap una reflexió que venia a dir que la lluita per la defensa dels drets humans ha de ser incansable i insubornable, però sobretot, la defensa d'aqueixos drets per als qui, precisament, no tenen veu per a defensar-se a si mateixos.

Avui diumenge, casualment, ha aparegut en la premsa aquesta notícia: La muerte de un vigilante en una obra saca a la luz una trama de explotación y contrataciones ilegales de extranjeros

S’obrirà una investigació i algú pagarà alguns plats trencats –no massa-. La vida –el negoci- continuarà i generarà les seus plusvàlues.

La vida d’aquest home no la recuperarem mai.