Fa ja quasi una setmana que es van celebrar les eleccions generals. Durant aquests dies he tingut menys temps del que haguera desitjat per a escoltar i per a pensar. Menys encara per a reflexionar i escriure el que pense dels resultats.
Vaja per davant que, com sabeu, faig aquestes reflexions com a militant del Bloc i en concret com a membre del seu corrent d'esquerres. Açò és quelcom del que ni puc ni vull sostraure'm.
El resultat ho visc com un desastre amb tan sols un pal·liatiu: no ha recuperat el Govern d'Espanya el PP. I aquest pal·liatiu té una importància subjectiva –és important per a mi-, però és alhora una importància compartida per amplis sectors de la societat espanyola –i per tant, per la valenciana-, i que pot explicar quasi ell a soles el que ha passat.
Per tant, i deixant al marge aqueixa única satisfacció, caldrà pensar el per què d'aquest total desastre. Vull deixar constància des del principi d'un fet que tan sols un indigent intel·lectual pot obviar i que, no obstant això, té vital importància: i aquest fet és que el retrocés o desaparició de les forces polítiques que no són PSOE o PP és general i amb tan sols una excepció, la del Bloque Nacionalista Galego. Fins i tot Convergència i Unió ha retrocedit malgrat que el joc de la llei electoral fa que puga semblar que salva la cara.
Des del meu punt de mira, tan estúpid és –a més d'erroni- auto flagel·lar-se per tan magres resultats, com ho és la postura d'aquells que fan anàlisis senzillets i ens carreguen les culpes de la debacle als què hem apostat pel projecte Bloc + Iniciativa + Verds (abans Compromís) en considerar que una altra política d'aliances (o de no aliances) hagueren suposat un millor resultat per a la nostra organització. A aquest respecte, resulta patètic veure com es comparen els resultats de les dues últimes eleccions generals, és a dir, quasi res amb quasi res.
Hi ha diverses consideracions importants que hem de tenir en compte a l'hora d'entendre el que ha succeït. Passar-les per alt ens condueix a cercar solucions ràpides i miraculoses a problemes que necessiten molta dedicació i esforç per a intentar superar-los.
Per descomptat que encara que s'hagen d'estudiar i valorar per separat per raons de la seua necessària sistematització no significa que les unes no vagen imbricades amb les altres en un procés de retroalimentació.
La primera d'elles es refereix al concepte d'hegemonia cultural i ideològica.
La segona es refereix a la necessitat emmarcar estrictament el procés electoral que s'analitza: açò és, el fet que es tracten d'unes eleccions generals que han decidit, en definitiva, la composició del Congrés dels Diputats d'Espanya i El Govern d'Espanya.
Una altra no menys important és –encara que a nosaltres ens afecte menys- la distorsió que produeix la Llei Electoral. A nosaltres, la llei electoral que verdaderament més ens ha afectat i que ha distorsionat la nostra capacitat de consolidació i creixement és la que s'aplica en les eleccions autonòmiques. Nosaltres ja arribem “tocats” a aquesta competició pels resultats autonòmics, per la qual cosa la nostra capacitat de competir en els generals és quasi nul·la.
La quarta serà com s'ha desenvolupat la vida política a Espanya aquests últims quatre anys. És a dir, l'actitud que l'univers conservador espanyol ha mantingut incansablement i ostentosa d'enfrontament, crispació i amenaça, i la por que ha desencadenat entre amplis sectors de la població el que podria suposar la seua victòria en tant que confirmació de la primacia d'unes tesis ideològiques absolutament reaccionàries com feia temps que no vivíem. D'aquest fets i les seues conseqüències pràctiques tenim prou coneixement de causa els ciutadans de la “comunitat valenciana”.
La cinquena, les característiques formals de la campanya electoral.
I en últim lloc (last but not least), és necessari tenir ben present els nostres propis errors. És a dir, la percepció que de nosaltres (Bloc / Bloc-Compromís / Bloc + Iniciativa + Verds) tenen els nostres potencials electors degut, no ja tan sols a l'escàs marge de temps de què ens hem dotat per a presentar les candidatures de coalició, sinó, sobretot, a l'actitud dels qui des de dins de les organitzacions que componen o componien les coalicions han optat per rebentar-les per no creure en elles. L'oposició a les coalicions va impedir que es forjara amb suficient antelació per a la seua presentació en societat el Compromís. L'actitud d'aquestes mateixes persones després de les eleccions autonòmiques ha suposat un lamentable espectacle que hem donat als sectors socials que volíem representar. I la mateixa o semblant situació s'ha produït en intentar crear B+I+V: primer pel procés de ruptura d'EU; alhora, per la impossibilitat d'aconseguir ser el referent electoral de IU al País Valencià; i, finalment, pel boicot que des de l'interior del Bloc s'ha realitzat tant abans com en plena campanya electoral per alguns membres del sector “taronja” a la coalició B+I+V.
(CONTINUARÀ)
Vaja per davant que, com sabeu, faig aquestes reflexions com a militant del Bloc i en concret com a membre del seu corrent d'esquerres. Açò és quelcom del que ni puc ni vull sostraure'm.
El resultat ho visc com un desastre amb tan sols un pal·liatiu: no ha recuperat el Govern d'Espanya el PP. I aquest pal·liatiu té una importància subjectiva –és important per a mi-, però és alhora una importància compartida per amplis sectors de la societat espanyola –i per tant, per la valenciana-, i que pot explicar quasi ell a soles el que ha passat.
Per tant, i deixant al marge aqueixa única satisfacció, caldrà pensar el per què d'aquest total desastre. Vull deixar constància des del principi d'un fet que tan sols un indigent intel·lectual pot obviar i que, no obstant això, té vital importància: i aquest fet és que el retrocés o desaparició de les forces polítiques que no són PSOE o PP és general i amb tan sols una excepció, la del Bloque Nacionalista Galego. Fins i tot Convergència i Unió ha retrocedit malgrat que el joc de la llei electoral fa que puga semblar que salva la cara.
Des del meu punt de mira, tan estúpid és –a més d'erroni- auto flagel·lar-se per tan magres resultats, com ho és la postura d'aquells que fan anàlisis senzillets i ens carreguen les culpes de la debacle als què hem apostat pel projecte Bloc + Iniciativa + Verds (abans Compromís) en considerar que una altra política d'aliances (o de no aliances) hagueren suposat un millor resultat per a la nostra organització. A aquest respecte, resulta patètic veure com es comparen els resultats de les dues últimes eleccions generals, és a dir, quasi res amb quasi res.
Hi ha diverses consideracions importants que hem de tenir en compte a l'hora d'entendre el que ha succeït. Passar-les per alt ens condueix a cercar solucions ràpides i miraculoses a problemes que necessiten molta dedicació i esforç per a intentar superar-los.
Per descomptat que encara que s'hagen d'estudiar i valorar per separat per raons de la seua necessària sistematització no significa que les unes no vagen imbricades amb les altres en un procés de retroalimentació.
La primera d'elles es refereix al concepte d'hegemonia cultural i ideològica.
La segona es refereix a la necessitat emmarcar estrictament el procés electoral que s'analitza: açò és, el fet que es tracten d'unes eleccions generals que han decidit, en definitiva, la composició del Congrés dels Diputats d'Espanya i El Govern d'Espanya.
Una altra no menys important és –encara que a nosaltres ens afecte menys- la distorsió que produeix la Llei Electoral. A nosaltres, la llei electoral que verdaderament més ens ha afectat i que ha distorsionat la nostra capacitat de consolidació i creixement és la que s'aplica en les eleccions autonòmiques. Nosaltres ja arribem “tocats” a aquesta competició pels resultats autonòmics, per la qual cosa la nostra capacitat de competir en els generals és quasi nul·la.
La quarta serà com s'ha desenvolupat la vida política a Espanya aquests últims quatre anys. És a dir, l'actitud que l'univers conservador espanyol ha mantingut incansablement i ostentosa d'enfrontament, crispació i amenaça, i la por que ha desencadenat entre amplis sectors de la població el que podria suposar la seua victòria en tant que confirmació de la primacia d'unes tesis ideològiques absolutament reaccionàries com feia temps que no vivíem. D'aquest fets i les seues conseqüències pràctiques tenim prou coneixement de causa els ciutadans de la “comunitat valenciana”.
La cinquena, les característiques formals de la campanya electoral.
I en últim lloc (last but not least), és necessari tenir ben present els nostres propis errors. És a dir, la percepció que de nosaltres (Bloc / Bloc-Compromís / Bloc + Iniciativa + Verds) tenen els nostres potencials electors degut, no ja tan sols a l'escàs marge de temps de què ens hem dotat per a presentar les candidatures de coalició, sinó, sobretot, a l'actitud dels qui des de dins de les organitzacions que componen o componien les coalicions han optat per rebentar-les per no creure en elles. L'oposició a les coalicions va impedir que es forjara amb suficient antelació per a la seua presentació en societat el Compromís. L'actitud d'aquestes mateixes persones després de les eleccions autonòmiques ha suposat un lamentable espectacle que hem donat als sectors socials que volíem representar. I la mateixa o semblant situació s'ha produït en intentar crear B+I+V: primer pel procés de ruptura d'EU; alhora, per la impossibilitat d'aconseguir ser el referent electoral de IU al País Valencià; i, finalment, pel boicot que des de l'interior del Bloc s'ha realitzat tant abans com en plena campanya electoral per alguns membres del sector “taronja” a la coalició B+I+V.
(CONTINUARÀ)
2 comentaris:
Amic Juli:
A excepció de les valoracions concretes des del i al teu partit, m'ha paregut molt sensat tot el que escrius; sempre dius coses molt sensates.
Jo, amb matisos, vaig dir moltes coses paregudes a les què tu fas referència a la Mesa Nacional d'Iniciativa. Pense que no és l'hora de l'autocastig sinó d'avançar.
Estic convençut que només amb la sinèrgia i la unió de les forces progresistes, des del respecte més escrupolós, podrem aplegar a fer alguna cosa en aquest País.
Que es carregue contra Iniciativa no em sembla just. Crec que les tres formacions polítiques hem posat damunt la taula el millor que hi teniem; esperàvem millors xifres, certament, però jo ja vaig deixar ben clar que el que sabia cert és que no anàvem a obtenir la presidència del govern espanyol.
Ara tenim tres anys de dur treball per a construir un espai, adecentar les nostres cases, preparar el terreny en vistes a les properes eleccions, però mentre aquesta cita amb les urnes aplega, ens queda molt per fer.
Unes eleccions no s'hi guanyejn -al menys per a mi- en el temps de campanya sinó molt abans.
Haurem d'elaborar respostes concretes per als nostres concrets problemes; haurem de deixar de ser la força del sempre "NO" a tot, deurem de crèixer en militància i en organicitat. I tot això costa. Des d'IdPV estem convençuts de que és possible mirar a l'horitzó amb esperança. Il.lusió no ens en falta a qui, com jo, pensa des de l'esquerra amb aquesta Terra nostra.
Una cordial salutació.
Estimat Vicent, gràcies per llegir-me i per la floreta de la entrada.
Estic d'acord amb tu en el que dius, encara que soc molt pessimista pel nostre futur (ja se'm passarà!)
En quant a la frase en la que es fa referència a que no et sembla just que es carregur contra Iniciativa, si ho dius pel meu text, no ha estat ni de molt lluny la meua intenció, per la qual cosa, si així ho has interpretat, et demane disculpes.
Estinc intentat aclarir(-me) un poc el que està passant (i les eleccions són una part del procés d'allò que està passant). Potser, al intentar resumir per a un blog, els esdeveniments, ho he fet massa a correqüita no respectant els matissos.
Crec que els processos -econòmics, polítics, socials- que ens avoquen a aquesta situació escapen, en general, del nostre control. No obstant això, també crec que hi han fortes (ir)responssabilitats personals en les nostres organitzacions. I això, cal dir-ho ben clar i fort. Precisament per això, per la necessitat de capgirar la situació.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada