dijous, 21 de maig del 2009

SICKO

L'altre dia vaig anar a veure l'última pel·lícula de Michael Moore, eixe simpàtic grosset yankee que amb inusual mestria maneja el gènere cinematogràfic del documental fent-ne una arma d'informació, formació i denúncia d'assumptes públics que ens afecten tots.

Els tres documentals que conec d'aquest director arrasen, passant-los per damunt, i sense deixar canya dreta, assumptes, temes, qüestions, que conformen –entre d’altres- la ideologia i la praxi de neoconservadors i neoliberals, especialment en els USA, però també, per extensió, de la resta del món (globalitzat).

Sense obviar una sòlida base informativa ben documentada i contrastada, així com la necessària serietat que l'objecte de què tracten les seues pel·lícules es mereix, aconsegueix amb una ironia que no resulta ni fina ni gruixuda, però sí contundent, fer-nos esbossar somriures, quan no rialles i carcallades que, lluny de trivialitzar el tema, mostra de manera més diàfana que el rei està nu.

En aquest cas SICKO –així s'anomena la pel·lícula- fa un retrat honest sobre el sistema sanitari USAmericà, -enfollit, sovint cruel i sempre àvid de guanys-, narrat des de la perspectiva de la gent corrent.

Un sistema sanitari que és fill biològic d'una ideologia que considera que tot estarà sempre millor gestionat des de la iniciativa privada i que l'Estat, com més lluny estiga i/o més xicotet siga, molt millor per als ciutadans –tesi que s'està veient àmpliament “confirmada” amb la crisi econòmica que estem vivint i les solucions que s'estan arbitrant-

La conseqüència pràctica de l'aplicació de la ideologia neoliberal en aquest aspecte concret de la vida de les persones és la implementació dels criteris pels quals es regeix qualsevol empresa dins dels paràmetres del sistema capitalista; la sanitat és un negoci i, com a tal, s’ha de regir per la seua lògica: la màxima obtenció de beneficis. Per tant, han d'augmentar els ingressos i disminuir els costos.

El pitjor és que la disminució dels costos es fa, sobretot, a costa de la salut d'aquelles persones AMB ASSEGURANÇA MÈDICA que han tingut la desgràcia de caure malalts o de patir un accident.

(Excurs: Michael Moore NO tracta en aquesta pel·lícula dels ciutadans USAmericans que NO tenen ni tan sols la capacitat econòmica de contractar un assegurança mèdica i que són al voltant de 46 milions de persones).

D'aquesta pel·lícula es poden extraure prou ensenyances. A mi m'interessa ressaltar una en particular: en la Unió Europea, -a Espanya, al País Valencià-, fa temps que es veu com a paradigma de model econòmic, -i per tant, polític- el sistema capitalista USAmericà. Tant de bo que aquesta pel·lícula servisca per a alertar-nos que les idees dominants s'acaben convertint en actes i fets. Tant de bo servisca per adonar-nos -i donar-les el valor que realment tenen- de les maniobres orquestrals que, en la foscor o a plena llum del dia, els nostres neoliberals -per acció o omissió- van subtilment realitzant –o consentint- per a destruir la nostra escassa i raquítica sanitat pública i, així, anar acostant l'aigua al molí de la sanitat privada.

Tant de bo servisca per a deixar de ser intel·lectualment passius i/o resignats i ens faça ser capaços de convertir altres idees –les nostres idees- en dominants i, per tant, en actes i fets.
Llegir més...

dilluns, 18 de maig del 2009

Per Mario Benedetti, Per a Mario Benedetti



Mario Benedetti


(Paso de los Toros, Departamento de Tacuarembó,Uruguay, 14 de septiembre del 1920 – Montevideo, Uruguay, 17 de mayo de 2009)


TE QUIERO


Te Quiero (Mario Benedetti)








(Si voleu sentir aquest poema cantat per la increïble Nacha Guevara, no teniu més que anar a l’Ivoon player, ací, a la dreta, i clicar “play”)

Tus manos son mi caricia
mis acordes cotidianos
te quiero porque tus manos
trabajan por la justicia

si te quiero es porque sos
mi amor mi cómplice y todo
y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos

tus ojos son mi conjuro
contra la mala jornada
te quiero por tu mirada
que mira y siembra futuro

tu boca que es tuya y mía
tu boca no se equivoca
te quiero porque tu boca
sabe gritar rebeldía

si te quiero es porque sos
mi amor mi cómplice y todo
y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos

y por tu rostro sincero
y tu paso vagabundo
y tu llanto por el mundo
porque sos pueblo te quiero

y porque amor no es aureola
ni cándida moraleja
y porque somos pareja
que sabe que no está sola

te quiero en mi paraíso
es decir que en mi país
la gente viva feliz
aunque no tenga permiso

si te quiero es porque sos
mi amor mi cómplice y todo
y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.
Llegir més...

diumenge, 17 de maig del 2009

Trajes para todos

Com que el dimarts vinent dia dinou de maig la persona "més honorable" -com en les families d'origen sicilià- està cridada a compareixer davant un Magistrat instructor que fa la seua feina al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, i com que resulta desgraciadament possible que ixca de la declaració continuant essent "molt honorable", he decidit reservar-me el dret, si més no, de demanar, al menys, "trajes para todos".

Fem-la entre tots i totes la cançó de l'estiu.


Llegir més...

dimarts, 5 de maig del 2009

Pacte valencià contra la pobresa


Llegir més...