De Veneçuela es parla –a vegades- molt, però es coneix, en realitat, molt poc.Els mitjans de comunicació de masses s'encarreguen dia sí i dia també d'oferir-nos una visió esbiaixada, negativa i grollera dels processos polítics, socials, econòmics i culturals que allà s'estan produint des que el president Hugo Chávez va guanyar les primeres eleccions. En realitat, tota una conxorxa de desinformació premeditada, manipuladora de consciències i clarament filofeixista i, valga la redundància, antidemocràtica.
De fet, tan sols podem conèixer quelcom paregut a la realitat si ens preocupem de buscar informació a través de mitjans de comunicació minoritaris i/o alternatius.
D'això no ens alliberem.
Tampoc en aquesta ocasió, quan la revista El Viejo Topo ha tret al carrer aquest mes d'octubre un monogràfic que intenta exhibir al sol tot allò que se'ns oculta amb l'espès mantell d'intoxicació a què ja m'he referit.
Que servisca, doncs, aquesta entrada per a col·laborar amb la iniciativa d'El Viejo Topo de donar a conèixer un dels processos polítics més apassionants dels últims temps.
De l'article de presentació de l'especial:
“Para quienes sabemos que otro mundo es posible, lo que ocurre hoy en América Latina no puede sernos ajeno. Los pueblos de Bolivia, Ecuador, Paraguay… han dicho ¡ya basta! Y han llevado sus profundos anhelos de vivir mejor y con dignidad al gobierno. No están solos en ese camino. Las transformaciones económicas, sociales, políticas y culturales que se están desarrollando en Venezuela en los últimos años se han erigido en un referente para todos ellos: ocupan un lugar destacado en la esperanza creciente de los pueblos de superar el sufrimiento causado por las políticas imperiales y neoliberales. Atreverse a rebasar el horizonte del capitalismo en la construcción de una nueva sociedad justa y libre en un planeta habitable ya no es hoy, en Latinoamérica y el Caribe, asunto de izquierdistas impertinentes.”
De fet, tan sols podem conèixer quelcom paregut a la realitat si ens preocupem de buscar informació a través de mitjans de comunicació minoritaris i/o alternatius.
D'això no ens alliberem.
Tampoc en aquesta ocasió, quan la revista El Viejo Topo ha tret al carrer aquest mes d'octubre un monogràfic que intenta exhibir al sol tot allò que se'ns oculta amb l'espès mantell d'intoxicació a què ja m'he referit.
Que servisca, doncs, aquesta entrada per a col·laborar amb la iniciativa d'El Viejo Topo de donar a conèixer un dels processos polítics més apassionants dels últims temps.
De l'article de presentació de l'especial:
“Para quienes sabemos que otro mundo es posible, lo que ocurre hoy en América Latina no puede sernos ajeno. Los pueblos de Bolivia, Ecuador, Paraguay… han dicho ¡ya basta! Y han llevado sus profundos anhelos de vivir mejor y con dignidad al gobierno. No están solos en ese camino. Las transformaciones económicas, sociales, políticas y culturales que se están desarrollando en Venezuela en los últimos años se han erigido en un referente para todos ellos: ocupan un lugar destacado en la esperanza creciente de los pueblos de superar el sufrimiento causado por las políticas imperiales y neoliberales. Atreverse a rebasar el horizonte del capitalismo en la construcción de una nueva sociedad justa y libre en un planeta habitable ya no es hoy, en Latinoamérica y el Caribe, asunto de izquierdistas impertinentes.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada