El Partit que Patim (PP): El cas Don Fabrizio

El passat dia u d'aquest mes d'octubre apareixia en la pàgina 29 del diari Público un article sobre les últimes anècdotes polítiques del “Cas Fabra”. El dirigent del Partit que Patim està imputat per nou delictes, entre els que es compten el frau fiscal, la malversació de fons, el suborn o el tràfic d'influències.

El penúltim paràgraf de l'article deia: “La investigación del caso Fabra dura ya cinco años por el exceso de trabajo en el juzgado de Nules, encargado de la causa. Para agilizar los trabajos, el ministerio de Justicia ha aprobado el envío de dos jueces más, que comenzarán a trabajar cuando la Generalitat envíe a los funcionarios y los materiales necesarios, cosa que no ocurrirá hasta el año que viene, según han advertido ya desde la administración autonómica.”

La Conselleria de Justícia valenciana, per tal de justificar aquesta falta de dotació de personal i material, argumenta que el repartiment de mitjans per als jutjats es fa cada sis mesos.

No obstant això, els dirigents del PP consideren Fabra com una víctima de la lentitud del sistema judicial. En concret, Vicente Rambla ha demanat que la Justícia resolga el cas “d'una vegada per sempre”. El nostre vicepresident es referia als cinc anys que dura ja la instrucció de la causa degut als vuit canvis de jutge que ha patit el jutjat de Nules encarregat de la investigació.

Les apel·lacions de Rambla a l'agilització del procés contrasten, no obstant això, amb les contínues negatives del seu partit a recolzar públicament el reforçament del jutjat. El PP ha fet valer les seues majories absolutes per a rebutjar successives mocions presentades per l'oposició en què es pregava que es dotara de més mitjans judicials a Nules. Les propostes han estat rebutjades en la Diputació de València i en les Corts Valencianes. En la Diputació de Castelló, el Partit que Patim va substituir la moció per una altra en què es demanava el reforç de tots els òrgans judicials, i no sols el de Nules.

Resulta curiós, no sols l'actitud dels dirigents del PP en tot aquest assumpte, -perquè neguen els mitjans humans i materials necessaris, alhora que els reclamen fent-se les víctimes-, sinó les altes cotes de cinisme a què són capaços d'arribar quan, al mateix temps, es vanaglorien que la nostra “Comunitat” és l'enveja del món, i com últim exemple palpable no deixen de refregar-li a tothom el “temps rècord” en que s'ha construït l'estúpid circuit urbà de Formula U a València.

O siga, per a segons quines coses, no s'atén a allò que no ha estat programat i es fan tota mena d’esforços humans, econòmics i materials, mentre que per a d’altres, s'atenen escrupolosament a la normativa administrativa.

No obstant açò, aquesta entrada l’he feta per una altra qüestió que em va cridar molt l’atenció:

es dóna la circumstància que el responsable, fins fa pocs dies, de la gestió de la Conselleria de Justícia era el Sr. De Rosa.

El curiós de l'assumpte és que el mateix dia u d'octubre i en la pàgina 28 del mateix diari Público a què he fet referència al començament de l'entrada, apareixia el següent titular d'una altra notícia: “Un Consejo General del Poder Judicial unánime nombra a De Rosa vicepresidente”.

Evidentment, De Rosa acaba d'entrar en el renovat CGPJ de la mà de la quota del PP.

Fa molt poc de temps, en una d'eixes inauguracions que tant “els hi posa” als usufructuaris (per votació popular) de la Generalitat valenciana, el Sr. De Rosa va dir que en la nostra “Comunitat” “justícia s'escriu amb C de Camps”. Deixant de costat l'heterodòxia lingüística de l’ex-honorable conseller, el que jo tinc prou clar és que Corrupció també s'escriu amb C.

Escric aquestes línies per tal què, qui les llija traga les conclusions que li pareguen oportunes sobre les avinences polítiques en l'elecció dels membres del CGPJ, la qualitat de la democràcia espanyola i la valenciana, i la qualitat ètica de segons quins polítics i magistrats.