Ahir, dissabte dia quatre d'abril del 2009 va morir, sobtadament, el nostre fill ben amat EVP.
EVP a penes feia uns mesos que havia arribat a la nostra família però, com a fill nostre que era, en ell havíem dipositat tot el nostre amor.
Ja ho imaginàvem creixent sa i vigorós malgrat les adversitats de la vida, malgrat els enemics per a la seua salut que sempre aguaiten.
L'imaginàvem acabant la seua preparació física i intel·lectual; entrant en la vida adulta; convertit en una persona de bé i útil per a si mateixa i la seua comunitat.
Ahir, dia quatre d'abril, EVP s'enfrontava per primera vegada a un verdader repte en la seua curta vida. Per primera vegada s’anava a posar a prova la seua capacitat de ser i créixer.
Dies abans havíem confiat el seu cuidat a un grup de persones que s'havien recomanat i ens havien recomanat com les millors, les més professionalment competents, per a cuidar-lo i estar atentes davant de qualsevol risc que poguera sorgir, qualsevol tràngol, qualsevol situació o fet que poguera posar en risc la seua curtíssima vida. ¡Tantes esperances dipositades!
¡Quina ha sigut la nostra sorpresa en adonar-nos que ens havien estafat! Potser hem pecat d'ingenuïtat; potser d'ignorància; potser de prepotència; potser d'incompetència per no estudiar prou els credencials d’aquests professionals.
Algunes setmanes abans de confiar-los la nostra criatura havíem acudit a un reputat pediatre de renom nacional. El pediatre havia donat unes pautes molt clares del que havíem de fer perquè EVP cresquera sa i feliç: havia estudiat els antecedents familiars en estos últims 35 anys –allò que havia de bo, allò que havia de dolent-; va estudiar el medi ambient en què nosaltres, el seu pares i les seues mares, havíem desenvolupat les nostres vides quotidianes per a evitar que el nostre fill, EVP, repetira errors imperdonables que pogueren posar en risc la seua vida; també va estudiar el medi ambient actual per a saber com cuidar-li, instruir-li i educar-li davant dels nous riscos, els nous desafiaments, perquè poguera ser i créixer malgrat l'ambient hostil i reduccionista.
Eixe mateix pediatre ens va marcar les pautes d'alimentació i exercici físic que havíem de seguir perquè tot fóra, dia a dia, cada vegada millor.
De no res ha servit tant d’esforç, tanta cura.
Els professionals en els que vam confiar, aquells a què vam entregar els estudis i les pautes d'atenció que va indicar el pediatre per al nostre fill, no les van tindre en consideració. Ni tan sols van llegir-les. Negligentment es van limitar a aplicar repetitivament els mateixos protocols que apliquen de fa anys. Els mateixos hàbits, les mateixes pautes de comportament. El mateixos vicis, els mateixos errors. Han menyspreat els avenços científics i han menyspreat la realitat, la nova realitat en què s’havia de desenvolupar el nostre ben amat fill. En definitiva, han menyspreat els estudis del pediatre de nacional renom. Els prejudicis irracionals del seu subconscient han primat sobre la raó i la ciència.
EVP no sols se'ns ha mort inesperadament i massa prompte, sinó que a nosaltres, els seus pares i les seues mares, cada vegada ens serà més difícil gestar un altre fill o filla, i encara que no hem de confondre el temps històric amb el nostre temps humà, també és cert que un fill o una filla no substitueix un altre fill o a una altra filla.
Descanse en pau EVP.
En aquests moments no sabem si celebrarem un funeral, el que sí que sabem és que l'enterrament serà una agonia llarga, lenta i penosa.
8 comentaris:
hòstia, Juli... m'he quedat sense paraules, tota esborronada i amb un nus a la gola. Ara, com diuen els psicòlegs hem de passar el dol, tots junts, pq el disgut siga el més compartit possible... Veus, Juli? Si és que no estem preparats per rebre la mort...
A més un percentatge molt alt de dones que pateixen una mort propera, queden prenyades eixós mateixós dies. A veure qui es queda prenyada d'una xiqeta ben rojeta.... (q ja ens pensarem el nom)
Sens dubte, la ràbia és la teua vocació.
Jo, pel contrari, pronostique llarga vida a l´Espai Valencià de Progrés, que no va morir el passat Consell Nacional, sinó que va començar a caminar, per primera vegada i sense hipoteques de ningú.
No sé si la vocació de Juli és la ràbia, però la teua Xavi, no és la clarividència.
Professionalment hauries de decicar-te a una altra cosa si vols guanyar-te la vida.
De l'assumte de les hipoteques no sé si alguna vegada has sentit parlar de Banca Catalana i d'altres "entitats" financeres. Un tema molt i molt interessant, per allò de les "hipoteques", vull dir.
Doncs, tot aixó i tot alló
Hola Juli... jejejej, només et falta reescriure aquest text en forma de teatre i tens un dramon impressionant.
Ara en setmana santa és ideal epr començar a flagelar-nos en el millor escenari possible...
Bromes a banda, jo ja he dit el que pense sobre le seleeccions europees al meu blog, no obstant crec que no tenen res a vore amb l'EVP perquè amb qui l'hem de construir és amb forces polítiques i socials valencianes,no? Ho dic perquè estes eleccions són europees i les coalicions són sempre provisionals (prova és el BNG i el PSM, ara amb uns , ara amb altres...). A més, allà on ens agradaria estar hi ha Esquerra, que ha anat amb CiU en algunes eleccions al senat,no? O el PSM que també ho va fer amb Unió Mallorquina i de fet ara conformen un pacte d egovern amb ells a les Illes,no?
Per favor, no siguem essencialistes ni dramàtics. A nosaltres les eleccions europees no ens afavoreixen però tampoc ens dediquem a flagelar-nos o a atacar-nos uns als altres.
Una abraçada bloquera.
Rosella
Venint dels qui van ser els impulsors del Compromís pel País Valencià, benvolgut Anònim, quasi que m´ho prenc com un pirop.
Salutacions.
¡Home, Xavier, sense dramatitzar! Del Compromís no és per que tirem cohets, però negar que tenim dos diputats a les Corts i es va frenar el bipartidisme i/o no ser conscients que aixó és precisament el que NO ha passat als ajuntaments de València i Alacant, tampoc no és massa correcte.
Ni tanto, ni tan calvo.
Ens cal una mica més d'objectivitat.
Hi ha, Juli, qui vol justificar l'injustificable. De tota manera, treballarem per traure uns bons resultats. Ei, si pot ser.
Exacte Andreu, treballem per a traure un bon resultat a les europees igual que fèrem a les autonòmiques quan anàrem amb EU, i a molts no ens féu gens de gràcia, però ho acceptàrem.
Publica un comentari a l'entrada