La parèmia és un enunciat sentenciós i enginyós que transmet un missatge instructiu, incitant a la reflexió intel·lectual i moral.
Hi ha diversos tipus de parèmies, com per exemple, el proverbi, el refrany, l’adagi, la sentència, l'aforisme i el proverbi llatí.
El proverbi és la parèmia per excel·lència, si bé el refrany ha conegut una major difusió fins al punt d'arraconar als proverbis com a parèmia culta mentre que el refrany seria la parèmia popular o popularitzada. Un exemple de proverbi poguera ser la frase “Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla”.
La paraula refrany prové de l'occità refranh, que significa tornada (referit a les tornades que es fan servir a les cançons populars). Els refranys són sentències breus, habitualment anònimes. Això no obstant, moltes frases literàries i bíbliques han passat a formar part del refranyer popular. La majoria dels refranys són observacions encunyades per l'experiència col·lectiva al llarg del temps, amb temes que van des de la meteorologia fins al destí invariable i fatalista de l'existència humana. Constitueixen el bagatge cultural del poble en els temps en què la tradició oral passava la saviesa popular d'una generació a una altra. Un exemple de refrany seria “Pardal que vola, a la cassola”.
Un altre tipus de parèmia és l’adagi. L’adagi és una frase curta però memorable que conté i expressa algun element de coneixement o experiència important, considerat cert per molta gent, o que ha guanyat una certa credibilitat a través del seu ús continuat. Els adagis poden ser observacions interessants, guies ètiques pràctiques, o comentaris pessimistes sobre la vida en general o algun dels seus aspectes. Els adagis emprats en l'actualitat poden rebre noms propis i ser anomenats "lleis", en una imitació humorística de les lleis físiques com, per exemple, “la Llei de Murphy”.
També hi ha la sentència com una afirmació breu que, amb caràcter de generalització, pretén exposar una idea amb validesa universal sobre algun aspecte de la vida o de l’ésser humà. Una modalitat de la sentència és l'aforisme.
Un aforisme és una sentència breu que expressa un pensament complex de forma colpidora o estètica. Pel seu origen etimològic, podem dir que aquesta mena de sentència breu era acordada per un gran nombre de persones (fòrum), però en l'actualitat és considera un gènere literari i pot aparèixer dins una composició major o com a recull de frases i sentències cèlebres. L'aforisme, tot i presentar-se com una veritat absoluta, parteix de la subjectivitat del seu autor i així és diferència de lleis científiques o similars, enunciades d'un mode semblant (màxima concisió). Com sabeu, Joan Fuster conreà aquest gènere literari amb èxit.
Finalment, i pel que interessa a aquesta entrada, també existeixen, com a modalitat de les parèmies, els proverbis llatins. Són un tipus de parèmia utilitzada pels romans, i que s'han mantingut en ús (sense ser traduïdes) des de fa més de dos mil·lennis.
No han de confondre's amb les locucions llatines, que són expressions no parèmicas en llatí que s'utilitzen en valencià mantenint un significat pròxim a l'original llatí. Un exemple de locució llatina és l'expressió “A priori”.
"Roma locuta, causa finita" és un proverbi llatí que podem traduir com “quan parla Roma, acaba el contenciós”. El seu significat es refereix a que una vegada l'òrgan competent per a fer-ho, pren una decisió, aquesta esdevé inapel·lable. Ja no hi caben més discussions, i obligarà a tots els que reconeixen l'autoritat de l'òrgan que pren la decisió a acatar-la i, si és el cas, executar-la.
Una altra qüestió és la interpretació històrica que en el futur es puguen fer de les decisions preses. Els historiadors i/o les historiadores podran discutir si aquestes van ser correctes o no. Però, en tot cas, sempre haurem de tenir en compte que una interpretació històrica no deixa de ser una interpretació històrica subjectiva. És a dir, tamisada per la cultura i la ideologia d’aquell o aquella què interpreta.
Per cert, per si algun lector d'aquest quadern no ho sabia, el Consell Nacional del Bloc va decidir fa uns dies com –en quina coalició- ha de concórrer el partit a les Eleccions europees.
Ara tan sols resta acatar la decisió i executar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada