Durant el període que coneixem com la Transició a la Democràcia i, concretament, al País Valencià, quan el PSOE va començar a collir victòries electorals i a consolidar una conjuntural hegemonia política, la dreta “valenciana” va instrumentar una estratègia de desgast que actuava en diversos fronts.
Un d'ells consistia en la creació de falses tensions i enfrontaments de caràcter generalment identitari i, en concret, en la mobilització d'agressives minories d'extrema dreta que es dedicaven a fustigar les autoritats democràticament triades, -sobretot, les d'esquerra i/o nacionalistes-, cada vegada que es realitzava algun acte institucional més o menys important, més o menys públic.
Aquesta història és més o menys coneguda per tots, com conegudes per tots són les seues conseqüències: una de les més greus és, potser, que al País Valencià tenim en aquests moments un sistema polític “democràtic” de molt baixa qualitat si el comparem amb el d'altres territoris d'Espanya i d'Europa.
En eixa època de tensions i violències es va fer tristament famosa una dona a qui se li va acabar dient Paquita “la Rebentaplenaris” per haver-se especialitzat, com indica el seu malnom, en rebentar, dinamitar, les reunions del Plenari de diputats valencians durant el procés de gestació de les institucions de l'autogovern valencià.
La dreta “valenciana” sabia molt bé el que feia i les conseqüències que els seus actes tindrien.
El passat cap de setmana es va celebrar el V Congrés Nacional del Bloc. Tots sabíem el que ens jugàvem en aquest Congrés tenint ja en portes les eleccions Europees, però, sobretot i molt especialment les pròximes eleccions municipals i “autonòmiques” de 2011.
Aquest és un escenari.
L'altre escenari a tenir en consideració i no menys important que l'anterior, perquè és decisiu per a l'esdevenir del projecte del Bloc a curt i mitjà termini, és que tan sols una persona es postulava a la Secretaria General. Tan sols una persona amb tan sols un equip. Ningú no presentava una altra alternativa.
Es dóna la circumstància que Enric Morera, -l'única persona que optava al càrrec de Secretari General-, és la mateixa persona que ha exercit eixe càrrec en els últims anys i, com a tal, havia de retre comptes davant el Plenari del Congrés de la seua recent gestió.
En un sistema democràtic tot el món és lliure d'opinar el que crega oportú sobre qualsevol assumpte. Però, evidentment, la llibertat ens fa especialment responsables de les conseqüències que tinguen els nostres actes.
La veritat és que diversos companys i companyes del partit, -alguns d'ells, sinó tots, identificats amb la corrent Bloc de Progrés Valencià-, van reclamar legítimament i amb inusitada virulència el vot negatiu per a l'Informe de Gestió d'Enric Morera. Recordem-ho, l'única persona que obertament es postulava a la Secretaria General en aquest delicat moment polític.
L'absoluta legalitat i legitimitat del dret a sol•licitar el vot negatiu també els feia absolutament responsables de les conseqüències que haguera tingut per al partit –i per al país- la victòria en el Plenari del Congrés del rebuig de la gestió d'Enric Morera.
I la conseqüència és òbvia. La victòria del “No” haguera significat la deslegitimació de Morera com a candidat a futur secretari general del Bloc. Almenys, durant la celebració del V Congrés. És a dir, Enric Morera no haguera pogut presentar la seua candidatura a la Secretaria General l'endemà del rebuig de la seua gestió.
Quins escenaris s'haurien obert en eixe cas? Diversos.
A curt termini, i durant el Congrés, haguera calgut nomenar una Gestora que dirigira el partit amb l'únic objecte de convocar un Congrés Extraordinari per a triar un secretari general i una nova direcció. Cada u és molt lliure d'imaginar com s'hauria desenvolupat eixe procés. Jo me l'imagine prou convuls i penós, tant per al partit com per al nostre projecte polític i nacional. S'haguera reproduït en les nostres files, amb tota seguretat, l'última i traumàtica crisi que s'ha viscut en EUPV.
A curt i mitjà termini, qualsevol solució deixaria al partit tocat i quasi afonat de cara a les convocatòries electorals de 2011 i qui sap si més enllà precisament per la situació de desconcert, quan no d'obert enfrontament, que s'hauria instal•lat en el partit.
No sé si els qui postulaven el “No” eren conscients de tot açò.
Si no ho eren, la seua actitud no pot qualificar-se com excessivament responsable. La jugada d'escac i mat podria haver-hi significat, més que la mort d'un rei, la fi d'un joc per voladura incontrolada del tauler i les figures.
Si ho eren, de conscients, hi cap –legítimament- preguntar i preguntar-se què pretenien. ¿Potser crear les condicions per a l'arribada del “Gran Elefant Blanc” que salvés el partit del marasme en què es trobaria després del rebuig -democràticament inqüestionable- del Plenari a la gestió de l'anterior Secretari General? ¿Potser un “Gran Elefant Blanc” que vindria de “Nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!”?
Si així fóra, haurien jugat amb productes altament inestables i inflamables. Potser el resultat final haguera estat el que va aconseguir, entre d’altres, “la Rebentaplenaris”, acabar amb un projecte democràtic i nacional valencià.
Un d'ells consistia en la creació de falses tensions i enfrontaments de caràcter generalment identitari i, en concret, en la mobilització d'agressives minories d'extrema dreta que es dedicaven a fustigar les autoritats democràticament triades, -sobretot, les d'esquerra i/o nacionalistes-, cada vegada que es realitzava algun acte institucional més o menys important, més o menys públic.
Aquesta història és més o menys coneguda per tots, com conegudes per tots són les seues conseqüències: una de les més greus és, potser, que al País Valencià tenim en aquests moments un sistema polític “democràtic” de molt baixa qualitat si el comparem amb el d'altres territoris d'Espanya i d'Europa.
En eixa època de tensions i violències es va fer tristament famosa una dona a qui se li va acabar dient Paquita “la Rebentaplenaris” per haver-se especialitzat, com indica el seu malnom, en rebentar, dinamitar, les reunions del Plenari de diputats valencians durant el procés de gestació de les institucions de l'autogovern valencià.
La dreta “valenciana” sabia molt bé el que feia i les conseqüències que els seus actes tindrien.
El passat cap de setmana es va celebrar el V Congrés Nacional del Bloc. Tots sabíem el que ens jugàvem en aquest Congrés tenint ja en portes les eleccions Europees, però, sobretot i molt especialment les pròximes eleccions municipals i “autonòmiques” de 2011.
Aquest és un escenari.
L'altre escenari a tenir en consideració i no menys important que l'anterior, perquè és decisiu per a l'esdevenir del projecte del Bloc a curt i mitjà termini, és que tan sols una persona es postulava a la Secretaria General. Tan sols una persona amb tan sols un equip. Ningú no presentava una altra alternativa.
Es dóna la circumstància que Enric Morera, -l'única persona que optava al càrrec de Secretari General-, és la mateixa persona que ha exercit eixe càrrec en els últims anys i, com a tal, havia de retre comptes davant el Plenari del Congrés de la seua recent gestió.
En un sistema democràtic tot el món és lliure d'opinar el que crega oportú sobre qualsevol assumpte. Però, evidentment, la llibertat ens fa especialment responsables de les conseqüències que tinguen els nostres actes.
La veritat és que diversos companys i companyes del partit, -alguns d'ells, sinó tots, identificats amb la corrent Bloc de Progrés Valencià-, van reclamar legítimament i amb inusitada virulència el vot negatiu per a l'Informe de Gestió d'Enric Morera. Recordem-ho, l'única persona que obertament es postulava a la Secretaria General en aquest delicat moment polític.
L'absoluta legalitat i legitimitat del dret a sol•licitar el vot negatiu també els feia absolutament responsables de les conseqüències que haguera tingut per al partit –i per al país- la victòria en el Plenari del Congrés del rebuig de la gestió d'Enric Morera.
I la conseqüència és òbvia. La victòria del “No” haguera significat la deslegitimació de Morera com a candidat a futur secretari general del Bloc. Almenys, durant la celebració del V Congrés. És a dir, Enric Morera no haguera pogut presentar la seua candidatura a la Secretaria General l'endemà del rebuig de la seua gestió.
Quins escenaris s'haurien obert en eixe cas? Diversos.
A curt termini, i durant el Congrés, haguera calgut nomenar una Gestora que dirigira el partit amb l'únic objecte de convocar un Congrés Extraordinari per a triar un secretari general i una nova direcció. Cada u és molt lliure d'imaginar com s'hauria desenvolupat eixe procés. Jo me l'imagine prou convuls i penós, tant per al partit com per al nostre projecte polític i nacional. S'haguera reproduït en les nostres files, amb tota seguretat, l'última i traumàtica crisi que s'ha viscut en EUPV.
A curt i mitjà termini, qualsevol solució deixaria al partit tocat i quasi afonat de cara a les convocatòries electorals de 2011 i qui sap si més enllà precisament per la situació de desconcert, quan no d'obert enfrontament, que s'hauria instal•lat en el partit.
No sé si els qui postulaven el “No” eren conscients de tot açò.
Si no ho eren, la seua actitud no pot qualificar-se com excessivament responsable. La jugada d'escac i mat podria haver-hi significat, més que la mort d'un rei, la fi d'un joc per voladura incontrolada del tauler i les figures.
Si ho eren, de conscients, hi cap –legítimament- preguntar i preguntar-se què pretenien. ¿Potser crear les condicions per a l'arribada del “Gran Elefant Blanc” que salvés el partit del marasme en què es trobaria després del rebuig -democràticament inqüestionable- del Plenari a la gestió de l'anterior Secretari General? ¿Potser un “Gran Elefant Blanc” que vindria de “Nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!”?
Si així fóra, haurien jugat amb productes altament inestables i inflamables. Potser el resultat final haguera estat el que va aconseguir, entre d’altres, “la Rebentaplenaris”, acabar amb un projecte democràtic i nacional valencià.
14 comentaris:
El món és ple d'irresponsables.
Fascinant... la increíble irresponsabilitat de dir la teua en un Congrés democràtic. Només comparable, és clar, a Paquita la rebentaplenaris, tirant salivades als representants electes. Igualet, igualet.
Certament indignant... Com pot ningú criticar la direcció estant malament el País? Cal pegar la cabotà, i avant, que diuen al meu poble, eixa és l'actitud que ens cal, no es parle més.
Rebentaplenaris? Per a rebentaplenaris el 2,7% que ens donen ara les enquestes i la risa que farem al 2011 junt a un partit fantasma al que li donem rellevància com si tingués 500 alcaldes.
Amic Juli,
Com que jo vaig ser un dels qui públicament no va donar suport a l'informe del secretari general, trobe del tot desencertada la conclusió que n'extraus.
Crec que, com a militant actiu i compromés amb el projecte del BLOC, amb diverses responsabilitats institucionals i orgàniques, tenia tot el dret -democràtic- a expressar allò que vaig dir i com ho vaig dir, com vam fer altres companys i companyes.
No oblidem que estàvem en el Congrés NAcional del BLOC, que se celebra cada 4 anys -este un any avançat-. Era el lloc i el moment, a pesar que no hi estigues d'acord.
I així ho va entendre, i ho va expressar, molta gent, amb l'exercici del seu vot responsable i sense fer cas del 'vot de la por' i del 'vot útil' que tant critiquem d'altres, però que, malauradament, alguns reclameu als nostres. Del tot incoherent i alhora sorprenent.
Finalment, de tot el procés congressual el Bloc de Progrés Valencianista estem satisfets perquè hem sigut clars i transparents des d'un principi -està escrit en els nostres posicionaments que són públics en el nostre web www.blocvalencianista.info; ho vam expressar en el Congrés i així se'ns ha reconegut. Part de raó tindríem en allò que déiem quan els membres del Bloc de Progrés Valencianista vam presentar una llista, com a tal, al Consell Nacional i va tindre un ampli suport del Congrés.
Per tant, alerta Juli en les valoracions. En este Congrés calia autocrítica per a millorar, per a reil·lusionar i per a renovar el projecte i, malauradament, no l'ha feta ni el secretari general, ni el BES, ni Juli Just. L'ha feta el Bloc de Progrés Valencianista i, entre ells, jo mateix.
Fa més de vint anys vaig conèixer un Juli Just, militant d'UPV i procurador dels tribunals: eres tu?
Ho dic perquè en aquell temps el Juli Just que vaig conèixer em semblava una persona de trellat, el que no trobe en el Juli Just d'aquest bloc.
Si amb un 40% de delegats que no recolcen l'informe polític i un 25% contraris a la llista única no li serveix a Morera com un toc d'atenció no sé que farem.
La teoira de la conspiració és molt del PP, com allò de "heu de votar el que jo diga o sereu com els Zaplanistes".
I a sobre és estúpida per incerta. A Pere Mayor li van votar en contra un informe polític, i el dia després va ser triat (de nou) President del partit, on continuà durant anys.
Sembla mentida que hages fet aportacions tan assenyades a la ponència, i ara et deixes dur pel títol del teu blog.
Usar la figura de l' "elefante blanco", que evoca un colp d'estat que qualifica el teu tarannà.
Segur que és blanc l'elefant que veus? No voras elefants rosa?
Jo no sóc membre de cap corrent, però la intervenció d'alguns "companys" va ser absolutament impresentable. Sort que l'afany per torpedetjar el congrés no va tindre cap èxit, gràcies a la responsabilitat de la majoria dels militants.
Per cert, no té desperdici que dies després del congrés encara aquests "companys" anaren blasmant la direcció amb penyores com esta: http://annanoticies.com/2009/03/02/el-vot-en-blanc-de-bdp-a-lexecutiva-denric-morera-al-congres-del-bloc/
Gràcies per la teua reflexió, Juli.
Juli, m'ha agradat la teua reflexió, tot i que, com bé diu Miquel Torres, la comparació és del tot desproporcionada.
Jo tinc molt bona relació amb persones del Bloc de Progrés Valencianista, però no en sóc membre, i durant la defensa de l'esmena sobre la creació de la Secretaria d'Assistència Jurídica ja vaig exposar la meua opinió sobre la inconveniència de basar els moviments del partit en funció únicament dels corrents, i obviant a la resta de militants de base que treballen tant o més que els altres. Com vaig dir, no podem tindre la sensació de "no ser ningú" si no som membres d'un corrent.
Per això compartisc amb tu bona part de les crítiques al BPV, no per expressar la seua opinió com a militants i com a corrent, que era no ja el seu dret sinó la seua obligació. Tampoc critique la seua postura, perquè evidentment tenien els seus motius per a reclamar el vot en el sentit en què ho feren, tot i que jo no vaig compartir que eixos motius foren suficients.
La meua crítica principal al BPV és el fet que no presentaren una candidatura alternativa, i que s'integraren a una Executiva a la qual no votaren. No ho entenc, però m'alegre molt de que treballen pel BLOC igual que la resta de militants, cosa que no he dubtat mai de cap militant del BLOC.
Ferran que ningú del BPV s'ha integrat en l'Executiva, només es van presentar per al Consell Nacional.
Jo veig que sí que ha entrat algú. Repassa tots els noms i busca a Wally. Jo l'he trobat.
Per a tots, però especialment adreçat al company Ferran, en relació al que planteja.
El BpV va decidir, com a corrent, no integra-se en l'Executiva Nacional. Com s'explica a la nostra web (i, segons veig, també a Annanotícies), la manca de voluntat de renovació profunda en la candidatura de l'EN feia que no poguérem ni recolzar ni integrar-nos.
No es tracta, doncs, de buscar cap Wally. Que alguna persona més o menys vinculada amb el BpV, finalment, entrara a l'EN, és perfectament respectable, però no representa una 'integració' del corrent a la direcció.
I per últim, no crec que eixa sensació de 'no ser ningú' si no pertanys a un corrent siga provocada per l'existència de corrents, sinó per la cultura política caduca que encara es practica al si del BLOC -especialment des d'eixe nucli de la direcció que no s'ha renovat-, que passa de negociar per 'quotes' i a través de capelletes. Com vas poder comprovar, des del BpV vam traslladar idees que un bon grapat de gent compartim, i ho vam fer obertament; per aconseguir açò vam fer servir les possibilitats que ens ofereixen els estatuts, una de les quals és constuir-se com a corrent. Ara bé, no vam entrar al joc de 'si entreu tres a l'EN ens recolzeu acríticament' ni coses per l'estil.
I per cert, pel que dius de presentar candidatura, el BpV no es va constituir per bastir candidatures alternatives exclusives del corrent, sinó per treballar per una renovació real del partit i per una recuperació de l'esperit fundacional del BLOC. I en eixe camí estem.
Si els vostres objectius, Torres, són eixos, ho dissimuleu mooooolt bé.
És trist que el PP o el PSOE et critiquen per defensar les teues postures davant dels plenaris, les Corts o a la premsa, però que un company teu et critique per dir el que penses (que bno vol dir que estiga d'acord) al congrés de teu partit, és una cosa que no m'explique, bé sí que m'ho explique, però si ho dic segurament diran que...
Julià Engo.
Alcalde de l'Olleria.
Publica un comentari a l'entrada