diumenge, 15 de març del 2009

Declaracions desafortunades

“-No descarta usted votar al PP.

-Nosotros somos una fuerza política de Gobierno, de gobernabilidad y de soluciones en clave valenciana. Creo que van a cambiar muchas cosas porque la crisis va a producir un cambio sustancial en las fuerzas políticas. Nosotros en todo lo que sea avanzar en un proyecto valencianista de dignidad y mejora del autogobierno en clave de progreso estamos dispuestos a sentarnos con quien sea.

-Aunque sea el PP.

-Claro. Con quien sea. Sin embargo podemos decir que hay muchas cosas que nos separan mucho del PP. Y el de Compromís es el único grupo que está haciendo una oposición sensata y contundente a las políticas del PP. Hemos visto con sorpresa cómo el PSOE y el PP se entienden en muchos asuntos. Desde la elección de síndic hasta el modelo de financiación.

-¿Ustedes son de izquierdas?

-Nosotros somos valencianistas y de progreso, y dentro del Bloc hay gente que es de izquierda y que no es de izquierda. Nuestro denominador común es el valencianismo y el progresismo.

-En concreto usted ¿es de izquierdas?

-Yo soy valencianista. He conocido alguna gente de izquierdas que pegaba a su mujer. Para mí eso es ser un delincuente. Las etiquetas no hacen el nombre.”

Les declaracions que reproduïsc, realitzades per Enric Morera al Levante-EMV del diumenge 15-03-09, són un pur despropòsit, tant per les formes com pel contingut. A més de contravenir les tesis polítiques, en l'ideològic i l'estratègic, que s'han aprovat en l'últim Congrés del partit. Sort tenim que el periodista no ha fet servir el que he posat en negreta com a titular de l'entrevista.

Una de les idees força que s'han proposat i plasmat en eixes tesis i que ha suscitat un debat important amb l'ànim d'aconseguir un enteniment del concepte, així com la seua precisa defició, era la de la necessitat ocupar la centralitat política. Doncs bé, aquestes declaracions, ni representen la centralitat política entre la militància del Bloc, ni la representen en la societat valenciana, necessitada, potser més que mai, de missatges i idees clares que col·loquen a cadascú al lloc que ha d'estar.

No és aquesta la forma en que crearem i liderarem l'Espai Valencià de Progrés.

Alguna cosa caldrà fer al respecte.

8 comentaris:

Jaume Peris ha dit...

Anem apanyadets amb Morera!No estaria més a gust en el PP?

Anònim ha dit...

Si poc encertat i real fou el fals debat mediàtic precongresual sobre la simbologia -alimentat per alguns sectors interessats al si del BLOC-, poc afortunada és la primera entrevista al reelegit secretari general. Perquè no passen estes coses són importants els equips i la renovació. Esta no és la primera vegada que ocorre i, em tem, que no serà l'última. Per això que des del Bloc de Progrés Valencianista hem insistit tant, i insistirem, que al si del BLOC cal superar alguns vicis de funcionament i d'una cultura organitzativa ja caduca. La nova Executiva Nacional té molts reptes i una faena gens fàcil per davant. Així que mans a la faena, i ràpid.

Anònim ha dit...

Juli, este és el bo. L'altre el pots suprimir.

Si poc encertat i poc real fou el fals debat mediàtic precongressual sobre la simbologia -alimentat per alguns sectors interessats al si del BLOC-, poc afortunada és la primera entrevista al reelegit secretari general. Perquè no passen estes coses són importants els equips i la renovació. Esta no és la primera vegada que ocorre i, em tem, que no serà l'última. Per això que des del Bloc de Progrés Valencianista hem insistit tant, i insistirem, que al si del BLOC cal superar alguns vicis de funcionament i d'una cultura organitzativa ja caduca. La nova Executiva Nacional té molts reptes i una faena gens fàcil per davant. Així que mans a la faena, i ràpid.

Anònim ha dit...

Però si fa quatre dies et queixaves de que alguna gent decidira no votar a Enric Morera com Secretari General, i insultaves eixa gent comparant-la amb colpistes.
Ara diu que afortunadament els diaris no usen eixes declaracions per fer titulars, cert, afortunadament et tenim a tu per fer-ho.
Pot estar content i tranquil el Secretari Genral amb alguns dels seus fidel aliats. I tant que si.

Rosella ha dit...

juli, en la primera frase que has resaltat crec que queda prou ben explicat després del punt i seguit.

"Sin embargo podemos decir que hay muchas cosas que nos separan mucho del PP. Y el de Compromís es el único grupo que está haciendo una oposición sensata y contundente a las políticas del PP. Hemos visto con sorpresa cómo el PSOE y el PP se entienden en muchos asuntos. Desde la elección de síndic hasta el modelo de financiación."

No sé si hi ha altra contestació possible, o hauria d'haver dit que votarem sempre al PsoE?

A vore si filem tan prim que diga el que diga Morera ens va a semblar malament...
(en teoria a l'encapçalament de l'entrevista diu que estava present el cap de premsa,no? potser caldria carregar contra ell-en tot cas-)

rosella

Anònim ha dit...

Filar prim? Eixa entrevista, Rosella, no té ni cap ni peus i és un atac frontal al nostre electorat. M'és impossible justificar les declaracions d'Enric Morera. No es pot deixar oberta la possibilitat de donar suport al PP en la Generalitat en cap dels casos, però molt menys en les circumstancies actuals. Ja ho ferem una volta i ho vam pagar ben car. Clar que ens hem de separar tant del PP com del PSOE, però qui està desfent el país, qui l'està destrossant de cap a cap en tots els sentits és el PP, que es troba a les nostres antípodes, i no hem de deixar cap d'escletxa oberta al respecte. Cap ni una.
I pel que fa a les declaracions sobre l'esquerra, les seues paraules són d'una indignitat sense límits, jo crec que per a tothom, però com a mínim per a tots i totes les que ens sentim d'esquerres. D'eixa manera es desfà el que anem fent dia a dia en els pobles.
Pense que Juli Just ha segut molt moderat en la seua entrada, moltíssim. I cal agrair-li-ho.

Anònim ha dit...

Però què no coneixeu el vostre secretari general?

Anònim ha dit...

El PSOE es el único partido europeo que admite en sus filas a un condenado judicial por violencia de género. No sólo Jesús Eguiguren ocupa la presidencia el PSOE vasco y ha sido el que ha llevado la iniciativa de las negociaciones desarrolladas con Arnaldo Otegi, durante dos años, en un caserío-restaurante de Elgoibar. El 12 de abril de 1992, su esposa, Asunta Zubiarrain, le denunció por malos tratos y, a raíz de ello, el entonces vicepresidente del Parlamento vasco fue condenado a 17 días de arresto menor.

La primera negociación, la familiar, como es notorio por sentencia firme, no le salió bien a Jesús Eguiguren. Los hechos probados en la sentencia establecen que el dirigente socialista golpeó a su mujer con las manos, un paraguas y un zapato en el contexto de una fuerte discusión conyugal suscitada por la sospecha de que Jesús Eguiguren mantenía relaciones sentimentales con otra mujer.

De acuerdo con la sentencia del juez Fernando Andreu, el secretario general del PSE-PSOE de Guipúzcoa, Jesús Eguiguren, produjo a su esposa hematomas y contusiones en las zonas parietal y occipital del cuero cabelludo, en los hombros, brazos, codos, manos, glúteo y muslos, lesiones que tardaron en curar un total de 20 días y que no dejaron secuelas.

La paliza estuvo precedida por una discusión iniciada sobre las 22 horas del 10 de febrero de 1992, en el momento en el que el dirigente socialista regresó a su domicilio. Asunta Zubiarrain expresó a su marido, airadamente, las sospechas que albergaba sobre su supuesta infidelidad conyugal, y de las recriminaciones iniciales pasó a los insultos reiterados a la vista de que Eguiguren se negaba a darle explicaciones al respecto.

El juez relata que al día siguiente Asunta Zubiarrain comunicó a la letrada Carmen Torres su deseo de separarse legalmente de su marido y, aconsejada por ésta, acudió un día más tarde a un médico de cabecera, que certificó las lesiones.
http://ianasagasti.blogs.com/mi_blog/2006/06/en_la_revista_p.html