El dia vint-i-sis de juny compliria cent anys Salvador Allende

El dia vint-i-sis de juny compliria cent anys Salvador Allende, el Compañero Presidente.

Amb aquesta entrada, no pretenc fer un panegíric d'ell. Un altre panegíric. Ja s'han escrit prou. De sobra són coneguts per vosaltres. De sobra sabeu qui és Salvador Allende.

Tan sols vull recordar-li com es mereix. Com es mereixen eixes persones que formen part del meu particular univers emocional. Eixes que ja no estan amb mi (mon pare, ma mare, aquell amic), però amb les que m'uneixen profunds llaços d'amor i sense les quals no seriosa jo qui ara sóc. Això és tot.

I enguany ho faré de dues maneres. O tres, segons es mire, perquè publicar aquesta entrada ja és una d'elles.

La primera és recomanant-vos la lectura del magnífic llibre de Mario Amorós “Compañero Presidente. Salvador Allende, una vida por la democracia y el socialismo”, publicat per Publicacions de la Universitat de València.

(I aquí em permetreu un excurs: resulta gratificant que en aquest país, el nostre, el valencià, tan prop de l'encefalograma pla quant a capacitat de resposta davant el feixisme sigil·lós –espectacular- del Partit Popular, hi haja una institució –una important institució- que “malbarate” els seus esforços i el seu diners a fer-nos aquest preciós regal. Des d'aquí vull donar-los les gràcies als responsables per salvar-me un poc de la misèria quotidiana).

La segona és recordant que l'any del 2003 les meues companyes i els meus companys del Bloc a Burjassot em van donar l'alegria d'encarregar-me que coordinés un acte públic per a recordar el trentè aniversari del colp militar feixista que va derrocar el Govern de la Unidad Popular i va suposar la mort de Salvador Allende i amb ell, la de les esperances dels pobres i oprimits de Xile i de la Terra.

A continuació, reproduïsc el text que vaig llegir en la presentació d'aquell preciós i emotiu acte:

…
Y a los niños de la Pampa
que miraban, nada más,
también a ellos los mataron
porque había que matar.
…

Bona vesprada amigues i amics. Gràcies per acompanyar-nos.

L'acte d’avui, més que celebrar la vida o l'obra d'un home – que també-, vol ser un exercici de memòria.

La memòria, com vostès saben, és un dels factors més importants entre tots aquells que ens atorguen la qualitat de la consciència als éssers humans.

La nostra memòria és d’individual i col·lectiva. Ambdues influeixen sense que ho percebem en la nostra manera de ser i actuar determinant radicalment ambdues categories. Així mateix, també intervé en la nostra forma de percebre i entendre la realitat.

Sense memòria fora impossible que amàrem. Però sense memòria també resultaria impossible que recordàrem qui no mereix amor per ser un traïdor, torturador i assassí.

Avui ens imposem i volem recordar a un home i a tot el poble que va representar. A un home i a les aspiracions de justícia i llibertat d'eixe poble. A un home amb un alt sentit de la decència i la dignitat, que va preferir morir abans de sofrir la ignomínia de vore's presoner en mans de militars doblement traïdors a la seua pàtria, perquè es van vendre al capital estranger i perquè van derrocar un govern legalment constituït; militars torturadors i assassins que lluny d'usar les armes que els va atorgar el seu poble per a defendre'l de l'imperialisme i el feixisme, van preferir massacrar-lo.

I eixa és la memòria que hem d'aventar perquè ens guie en la nostra manera de ser i actuar, perquè ens ajude a entendre la realitat, perquè sapiguem a qui podem amar i a qui no hem de fer-ho.

Que el vent d'eixa memòria ens faça present la certesa de les pors i els sofriments de les germanes i germans que els van patir.

Que el vent de la memòria ens faça presents els canalles de la Història, i que la infàmia i el sotsobre els perseguisca removent-los en les seues tombes.

-------------------------------------------------------------

A continuació donarà començament l'acte, que ha sigut plantejat de la següent manera: després d'una breu introducció audiovisual, els companys Jordi Sebastià i Emili Altur faran dos succintes intervencions per a ubicar-nos en el context històric i polític de l'home i el seu poble des de l'any 1970 fins als nostres dies. Tot seguit, una actuació musical ens recordarà a Víctor Jara, i acabarem declamant un poema reivindicant la figura i les esperances que va representar el Presidente Compañero Salvador Allende.

Tan sols els pregue silenci i emoció. I memòria.

I quan acabe l’acte pisen las calles y las alamedas nuevamente.

Moltes gràcies.