divendres, 20 de març de 2009

L'Hora del Planeta WWF Espanya , 28 de març 20:30

El pròxim 28 de març, a les 20:30, tenim una cita amb el Planeta per a demostrar que la lluita contra el Canvi Climàtic és possible.

Esta iniciativa de WWF és la major campanya en defensa del medi ambient de la història, en la que participaran 1000 milions de persones. L'Hora del Planeta 2009 involucrarà els governs, ciutadans i empreses en una acció conjunta per a cridar l'atenció sobre els efectes del calfament global i exigir als líders polítics que actuen per a controlar les emissions de CO2 abans que siga massa tard. Fins ara, més de 1700 ciutats de 80 països s'han compromès a apagar els llums dels seus edificis més emblemàtics, com a gest simbòlic de suport a L'Hora del Planeta.

Quin és l'objectiu de L'Hora del Planeta?

Al desembre d'enguany, els líders de 192 països es reuniran en la Conferència de les nacions Unides sobre Canvi Climàtic que tindrà lloc a Copenhaguen per a aconseguir un nou acord global que de continuïtat al protocol de Kyoto. És l'última oportunitat que té la humanitat per a actuar de forma conjunta contra el canvi climàtic i per això, L'Hora del Planeta de WWF vol enviar un missatge clar exigint un acord ambiciós, just equitatiu.

Llegir més...

diumenge, 15 de març de 2009

Declaracions desafortunades

“-No descarta usted votar al PP.

-Nosotros somos una fuerza política de Gobierno, de gobernabilidad y de soluciones en clave valenciana. Creo que van a cambiar muchas cosas porque la crisis va a producir un cambio sustancial en las fuerzas políticas. Nosotros en todo lo que sea avanzar en un proyecto valencianista de dignidad y mejora del autogobierno en clave de progreso estamos dispuestos a sentarnos con quien sea.

-Aunque sea el PP.

-Claro. Con quien sea. Sin embargo podemos decir que hay muchas cosas que nos separan mucho del PP. Y el de Compromís es el único grupo que está haciendo una oposición sensata y contundente a las políticas del PP. Hemos visto con sorpresa cómo el PSOE y el PP se entienden en muchos asuntos. Desde la elección de síndic hasta el modelo de financiación.

-¿Ustedes son de izquierdas?

-Nosotros somos valencianistas y de progreso, y dentro del Bloc hay gente que es de izquierda y que no es de izquierda. Nuestro denominador común es el valencianismo y el progresismo.

-En concreto usted ¿es de izquierdas?

-Yo soy valencianista. He conocido alguna gente de izquierdas que pegaba a su mujer. Para mí eso es ser un delincuente. Las etiquetas no hacen el nombre.”

Les declaracions que reproduïsc, realitzades per Enric Morera al Levante-EMV del diumenge 15-03-09, són un pur despropòsit, tant per les formes com pel contingut. A més de contravenir les tesis polítiques, en l'ideològic i l'estratègic, que s'han aprovat en l'últim Congrés del partit. Sort tenim que el periodista no ha fet servir el que he posat en negreta com a titular de l'entrevista.

Una de les idees força que s'han proposat i plasmat en eixes tesis i que ha suscitat un debat important amb l'ànim d'aconseguir un enteniment del concepte, així com la seua precisa defició, era la de la necessitat ocupar la centralitat política. Doncs bé, aquestes declaracions, ni representen la centralitat política entre la militància del Bloc, ni la representen en la societat valenciana, necessitada, potser més que mai, de missatges i idees clares que col·loquen a cadascú al lloc que ha d'estar.

No és aquesta la forma en que crearem i liderarem l'Espai Valencià de Progrés.

Alguna cosa caldrà fer al respecte.
Llegir més...

diumenge, 8 de març de 2009

Paquita, "la Rebentaplenaris": un comentari sobre el passat Congrés del Bloc

Durant el període que coneixem com la Transició a la Democràcia i, concretament, al País Valencià, quan el PSOE va començar a collir victòries electorals i a consolidar una conjuntural hegemonia política, la dreta “valenciana” va instrumentar una estratègia de desgast que actuava en diversos fronts.

Un d'ells consistia en la creació de falses tensions i enfrontaments de caràcter generalment identitari i, en concret, en la mobilització d'agressives minories d'extrema dreta que es dedicaven a fustigar les autoritats democràticament triades, -sobretot, les d'esquerra i/o nacionalistes-, cada vegada que es realitzava algun acte institucional més o menys important, més o menys públic.

Aquesta història és més o menys coneguda per tots, com conegudes per tots són les seues conseqüències: una de les més greus és, potser, que al País Valencià tenim en aquests moments un sistema polític “democràtic” de molt baixa qualitat si el comparem amb el d'altres territoris d'Espanya i d'Europa.

En eixa època de tensions i violències es va fer tristament famosa una dona a qui se li va acabar dient Paquita “la Rebentaplenaris” per haver-se especialitzat, com indica el seu malnom, en rebentar, dinamitar, les reunions del Plenari de diputats valencians durant el procés de gestació de les institucions de l'autogovern valencià.

La dreta “valenciana” sabia molt bé el que feia i les conseqüències que els seus actes tindrien.

El passat cap de setmana es va celebrar el V Congrés Nacional del Bloc. Tots sabíem el que ens jugàvem en aquest Congrés tenint ja en portes les eleccions Europees, però, sobretot i molt especialment les pròximes eleccions municipals i “autonòmiques” de 2011.

Aquest és un escenari.

L'altre escenari a tenir en consideració i no menys important que l'anterior, perquè és decisiu per a l'esdevenir del projecte del Bloc a curt i mitjà termini, és que tan sols una persona es postulava a la Secretaria General. Tan sols una persona amb tan sols un equip. Ningú no presentava una altra alternativa.


Es dóna la circumstància que Enric Morera, -l'única persona que optava al càrrec de Secretari General-, és la mateixa persona que ha exercit eixe càrrec en els últims anys i, com a tal, havia de retre comptes davant el Plenari del Congrés de la seua recent gestió.

En un sistema democràtic tot el món és lliure d'opinar el que crega oportú sobre qualsevol assumpte. Però, evidentment, la llibertat ens fa especialment responsables de les conseqüències que tinguen els nostres actes.

La veritat és que diversos companys i companyes del partit, -alguns d'ells, sinó tots, identificats amb la corrent Bloc de Progrés Valencià-, van reclamar legítimament i amb inusitada virulència el vot negatiu per a l'Informe de Gestió d'Enric Morera. Recordem-ho, l'única persona que obertament es postulava a la Secretaria General en aquest delicat moment polític.

L'absoluta legalitat i legitimitat del dret a sol•licitar el vot negatiu també els feia absolutament responsables de les conseqüències que haguera tingut per al partit –i per al país- la victòria en el Plenari del Congrés del rebuig de la gestió d'Enric Morera.

I la conseqüència és òbvia. La victòria del “No” haguera significat la deslegitimació de Morera com a candidat a futur secretari general del Bloc. Almenys, durant la celebració del V Congrés. És a dir, Enric Morera no haguera pogut presentar la seua candidatura a la Secretaria General l'endemà del rebuig de la seua gestió.

Quins escenaris s'haurien obert en eixe cas? Diversos.

A curt termini, i durant el Congrés, haguera calgut nomenar una Gestora que dirigira el partit amb l'únic objecte de convocar un Congrés Extraordinari per a triar un secretari general i una nova direcció. Cada u és molt lliure d'imaginar com s'hauria desenvolupat eixe procés. Jo me l'imagine prou convuls i penós, tant per al partit com per al nostre projecte polític i nacional. S'haguera reproduït en les nostres files, amb tota seguretat, l'última i traumàtica crisi que s'ha viscut en EUPV.

A curt i mitjà termini, qualsevol solució deixaria al partit tocat i quasi afonat de cara a les convocatòries electorals de 2011 i qui sap si més enllà precisament per la situació de desconcert, quan no d'obert enfrontament, que s'hauria instal•lat en el partit.

No sé si els qui postulaven el “No” eren conscients de tot açò.

Si no ho eren, la seua actitud no pot qualificar-se com excessivament responsable. La jugada d'escac i mat podria haver-hi significat, més que la mort d'un rei, la fi d'un joc per voladura incontrolada del tauler i les figures.

Si ho eren, de conscients, hi cap –legítimament- preguntar i preguntar-se què pretenien. ¿Potser crear les condicions per a l'arribada del “Gran Elefant Blanc” que salvés el partit del marasme en què es trobaria després del rebuig -democràticament inqüestionable- del Plenari a la gestió de l'anterior Secretari General? ¿Potser un “Gran Elefant Blanc” que vindria de “Nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!”?

Si així fóra, haurien jugat amb productes altament inestables i inflamables. Potser el resultat final haguera estat el que va aconseguir, entre d’altres, “la Rebentaplenaris”, acabar amb un projecte democràtic i nacional valencià.
Llegir més...