Fa 77 anys el poble d'Espanya, sense demanar permís, prengué els carrers per a declarar la fi d'una societat construïda i sostinguda sobre l'explotació i la ignorància, i proclamar el triomf del dret a la llibertat, la igualtat i la justícia de tots els éssers humans.Jo no vaig viure eixe moment, però sent en les meues entranyes tota l'eclosió de felicitat que va haver de sentir aquell poble en marxa en eixos dies que canviaven el seu món.
L'escàs i convuls període de vida de la II República espanyola va fer esclatar totes les cotilles que oprimien i ofegaven la lliure realització de les persones com a ciutadans amb plens drets, va alliberar l'actuació de la intel·ligència individual i col·lectiva, així com dels distints moviments socials que pugnaven per construir un món més just i feliç, alhora que va assentar les bases del reconeixement del pluralisme nacional en Espanya.
Massa per a aquells que estaven acostumats a assentar-se sobre la dignitat dels altres per dret de sang.
I de sang van tenyir els camps i les ciutats per a acabar amb l'ocasió més important que ha tingut mai Espanya per a alliberar-se d'aquells que vivien i continuen vivint del sotmetiment i la ignorància.
Aquella sang vessada, la por davant tan gran genocidi, l'exili, l'ocultament sistemàtic dels èxits de la II República, i la mesquina “transició a la democràcia” que hem viscut, així com l'injust oblit de desenes de dones i homes que van apostar la seua vida per a donar-nos a un món millor a tots nosaltres, ens ha convertit en un poble adotzenat, acrític i sense referents de lluita per la dignitat.
Ara que ja han passat trenta anys –una generació- des de 1977 ha arribat l'hora de recuperar el nostre passat més digne i convertir-ho en arma de futur.
Visca la República!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada