Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris drets humans. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris drets humans. Mostrar tots els missatges

dijous, 21 de maig del 2009

SICKO

L'altre dia vaig anar a veure l'última pel·lícula de Michael Moore, eixe simpàtic grosset yankee que amb inusual mestria maneja el gènere cinematogràfic del documental fent-ne una arma d'informació, formació i denúncia d'assumptes públics que ens afecten tots.

Els tres documentals que conec d'aquest director arrasen, passant-los per damunt, i sense deixar canya dreta, assumptes, temes, qüestions, que conformen –entre d’altres- la ideologia i la praxi de neoconservadors i neoliberals, especialment en els USA, però també, per extensió, de la resta del món (globalitzat).

Sense obviar una sòlida base informativa ben documentada i contrastada, així com la necessària serietat que l'objecte de què tracten les seues pel·lícules es mereix, aconsegueix amb una ironia que no resulta ni fina ni gruixuda, però sí contundent, fer-nos esbossar somriures, quan no rialles i carcallades que, lluny de trivialitzar el tema, mostra de manera més diàfana que el rei està nu.

En aquest cas SICKO –així s'anomena la pel·lícula- fa un retrat honest sobre el sistema sanitari USAmericà, -enfollit, sovint cruel i sempre àvid de guanys-, narrat des de la perspectiva de la gent corrent.

Un sistema sanitari que és fill biològic d'una ideologia que considera que tot estarà sempre millor gestionat des de la iniciativa privada i que l'Estat, com més lluny estiga i/o més xicotet siga, molt millor per als ciutadans –tesi que s'està veient àmpliament “confirmada” amb la crisi econòmica que estem vivint i les solucions que s'estan arbitrant-

La conseqüència pràctica de l'aplicació de la ideologia neoliberal en aquest aspecte concret de la vida de les persones és la implementació dels criteris pels quals es regeix qualsevol empresa dins dels paràmetres del sistema capitalista; la sanitat és un negoci i, com a tal, s’ha de regir per la seua lògica: la màxima obtenció de beneficis. Per tant, han d'augmentar els ingressos i disminuir els costos.

El pitjor és que la disminució dels costos es fa, sobretot, a costa de la salut d'aquelles persones AMB ASSEGURANÇA MÈDICA que han tingut la desgràcia de caure malalts o de patir un accident.

(Excurs: Michael Moore NO tracta en aquesta pel·lícula dels ciutadans USAmericans que NO tenen ni tan sols la capacitat econòmica de contractar un assegurança mèdica i que són al voltant de 46 milions de persones).

D'aquesta pel·lícula es poden extraure prou ensenyances. A mi m'interessa ressaltar una en particular: en la Unió Europea, -a Espanya, al País Valencià-, fa temps que es veu com a paradigma de model econòmic, -i per tant, polític- el sistema capitalista USAmericà. Tant de bo que aquesta pel·lícula servisca per a alertar-nos que les idees dominants s'acaben convertint en actes i fets. Tant de bo servisca per adonar-nos -i donar-les el valor que realment tenen- de les maniobres orquestrals que, en la foscor o a plena llum del dia, els nostres neoliberals -per acció o omissió- van subtilment realitzant –o consentint- per a destruir la nostra escassa i raquítica sanitat pública i, així, anar acostant l'aigua al molí de la sanitat privada.

Tant de bo servisca per a deixar de ser intel·lectualment passius i/o resignats i ens faça ser capaços de convertir altres idees –les nostres idees- en dominants i, per tant, en actes i fets.
Llegir més...

dimarts, 5 de maig del 2009

Pacte valencià contra la pobresa


Llegir més...

divendres, 10 d’octubre del 2008

Campanya contra el tràfic indiscriminat d’armes



El proper octubre, les Nacions Unides votaran el contingut d’un tractat que pot posar fi al tràfic indiscriminat d’armes. Es un moment crucial. Demana al Govern espanyol que pressione per aconseguir un acord que impedeixca la venda d’armes a països en conflicte o que violen els drets humans.

¡Actua donant el teu suport a la Campanya que promou Intermón Oxfam!

Per a més informacio: Armes sota control
Llegir més...

diumenge, 2 de març del 2008

it's a free world

El dissabte vaig anar al cinema a veure l'última pel·lícula de Ken Loach (director) i Paul Laverty (guionista). Sóc incapaç de fer una crítica mínimament fonamentada sobre la qualitat artística del film ja que, -he de reconèixer-ho-, sóc un perfecte ignorant en tot el que es refereix al món d’allò cinematogràfic. Tan sols sé que m'agrada molt el cinema i quatre vaguetats més, per descomptat, sentides o llegides.

La pel·lícula s'anomena “it's a free world”. El títol ha estat traduït al castellà per “en un mundo libre”. No sé si la traducció aconsegueix transmetre tot el que la frase vol dir en anglès. Tan sols veient la pel·lícula –i l'escena concreta en què la frase és pronunciada per la protagonista-, acaba per entendre's el seu significat profund. Així, eixa tasca vos la deixe a vosaltres, i vos convide des d’ara a que no deixeu passar l'oportunitat de veure-la en pantalla gran.

Així, doncs, com ja he dit, no intentaré fer una “crítica” artística de la pel·lícula, sinó que intentaré transmetre la sensació que em va produir i les reflexions que m'ha induït.

La història gira entorn d'Angie (àngel, en valencià). Una dona d'extracció obrera però forta i ambiciosa, alhora que emocionalment contradictòria. Angie es cansa de no veure recompensada la seua vàlua en el món del treball i decideix muntar el seu propi negoci. I el negoci que Angie coneix a la perfecció és el de les empreses –legals- de contractació temporal d'estrangers.

Serà aquest el leit motiv de la pel·lícula. La descripció d'Angie a través de la seua lluita per construir el seu negoci. Però tot això sota el condicionant essencial de les desmesurades ànsies que té la protagonista d'enriquir-se en el més breu espai de temps, tal com li confessa la seua pare, un personatge que representa el model de treballador de la segona meitat del segle XX, ara quasi extingit.

I és a través de la lluita d'Angie per enriquir-se i el negoci que utilitza per a fer-ho on entrem de ple a conèixer el nou model d'esclavitud que s'ha instal·lat en el nostre Europa occidental per on campegem, sempre mirant cap a un altre costat, nosaltres, feliços i despreocupats consumidors.

És el món de la precarietat i la flexibilitat laboral, dels salaris baixos, dels dobles torns, de la desesperada lluita per la supervivència de persones desesperades que fugen de l'absoluta falta de futur, de persecucions polítiques o de la guerra.

L'esclavitud, suposadament abolida, s'està estenent a l'empara de la globalització econòmica i de les polítiques migratòries restrictives dels països més rics del món. La pobresa, les desigualtats i la falta de llibertat es cobren les seues víctimes i fan aparèixer noves formes d'explotació que vulneren salvatgement els drets humans més bàsics. Aquestes noves formes d'esclavitud apareixen d'una forma més sofisticada i de vegades tan sols de caràcter temporal, la qual cosa no vol dir, però, que no deixen de ser igualment humiliants i aberrants.

Una esclavitud assentada sobre residus humans –poblacions supèrflues a les seues terres d'origen- fruit, al cap i a la fi, de la modernització i el progrés econòmic tal com ho entenem els que ens reclinem en la cresta de l'onada.

En un moment determinat del desenvolupament de la pel·lícula, vaig sentir el silenci que omplia la sala de projecció, tal era la profunda tristesa i malestar a què ens havien conduït director i guionista als qui allí estàvem.

Més fàstic m'han donat des d'ahir les declaracions xenòfobes, racistes i irresponsables dels amos del Partit Popular. Companys i mercenaris d'aquells que, precisament, més es beneficien d'aquesta situació.

En aquesta ocasió, com en altres de similars, em ve al cap una reflexió que venia a dir que la lluita per la defensa dels drets humans ha de ser incansable i insubornable, però sobretot, la defensa d'aqueixos drets per als qui, precisament, no tenen veu per a defensar-se a si mateixos.

Avui diumenge, casualment, ha aparegut en la premsa aquesta notícia: La muerte de un vigilante en una obra saca a la luz una trama de explotación y contrataciones ilegales de extranjeros

S’obrirà una investigació i algú pagarà alguns plats trencats –no massa-. La vida –el negoci- continuarà i generarà les seus plusvàlues.

La vida d’aquest home no la recuperarem mai.
Llegir més...

dissabte, 9 de febrer del 2008