dilluns, 20 d’abril del 2009

Roma locuta, causa finita - Eleccions europees 2009

La parèmia és un enunciat sentenciós i enginyós que transmet un missatge instructiu, incitant a la reflexió intel·lectual i moral.

Hi ha diversos tipus de parèmies, com per exemple, el proverbi, el refrany, l’adagi, la sentència, l'aforisme i el proverbi llatí.

El proverbi és la parèmia per excel·lència, si bé el refrany ha conegut una major difusió fins al punt d'arraconar als proverbis com a parèmia culta mentre que el refrany seria la parèmia popular o popularitzada. Un exemple de proverbi poguera ser la frase “Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla”.

La paraula refrany prové de l'occità refranh, que significa tornada (referit a les tornades que es fan servir a les cançons populars). Els refranys són sentències breus, habitualment anònimes. Això no obstant, moltes frases literàries i bíbliques han passat a formar part del refranyer popular. La majoria dels refranys són observacions encunyades per l'experiència col·lectiva al llarg del temps, amb temes que van des de la meteorologia fins al destí invariable i fatalista de l'existència humana. Constitueixen el bagatge cultural del poble en els temps en què la tradició oral passava la saviesa popular d'una generació a una altra. Un exemple de refrany seria “Pardal que vola, a la cassola”.

Un altre tipus de parèmia és l’adagi. L’adagi és una frase curta però memorable que conté i expressa algun element de coneixement o experiència important, considerat cert per molta gent, o que ha guanyat una certa credibilitat a través del seu ús continuat. Els adagis poden ser observacions interessants, guies ètiques pràctiques, o comentaris pessimistes sobre la vida en general o algun dels seus aspectes. Els adagis emprats en l'actualitat poden rebre noms propis i ser anomenats "lleis", en una imitació humorística de les lleis físiques com, per exemple, “la Llei de Murphy”.

També hi ha la sentència com una afirmació breu que, amb caràcter de generalització, pretén exposar una idea amb validesa universal sobre algun aspecte de la vida o de l’ésser humà. Una modalitat de la sentència és l'aforisme.

Un aforisme és una sentència breu que expressa un pensament complex de forma colpidora o estètica. Pel seu origen etimològic, podem dir que aquesta mena de sentència breu era acordada per un gran nombre de persones (fòrum), però en l'actualitat és considera un gènere literari i pot aparèixer dins una composició major o com a recull de frases i sentències cèlebres. L'aforisme, tot i presentar-se com una veritat absoluta, parteix de la subjectivitat del seu autor i així és diferència de lleis científiques o similars, enunciades d'un mode semblant (màxima concisió). Com sabeu, Joan Fuster conreà aquest gènere literari amb èxit.

Finalment, i pel que interessa a aquesta entrada, també existeixen, com a modalitat de les parèmies, els proverbis llatins. Són un tipus de parèmia utilitzada pels romans, i que s'han mantingut en ús (sense ser traduïdes) des de fa més de dos mil·lennis.

No han de confondre's amb les locucions llatines, que són expressions no parèmicas en llatí que s'utilitzen en valencià mantenint un significat pròxim a l'original llatí. Un exemple de locució llatina és l'expressió “A priori”.

"Roma locuta, causa finita" és un proverbi llatí que podem traduir com “quan parla Roma, acaba el contenciós”. El seu significat es refereix a que una vegada l'òrgan competent per a fer-ho, pren una decisió, aquesta esdevé inapel·lable. Ja no hi caben més discussions, i obligarà a tots els que reconeixen l'autoritat de l'òrgan que pren la decisió a acatar-la i, si és el cas, executar-la.

Una altra qüestió és la interpretació històrica que en el futur es puguen fer de les decisions preses. Els historiadors i/o les historiadores podran discutir si aquestes van ser correctes o no. Però, en tot cas, sempre haurem de tenir en compte que una interpretació històrica no deixa de ser una interpretació històrica subjectiva. És a dir, tamisada per la cultura i la ideologia d’aquell o aquella què interpreta.

Per cert, per si algun lector d'aquest quadern no ho sabia, el Consell Nacional del Bloc va decidir fa uns dies com –en quina coalició- ha de concórrer el partit a les Eleccions europees.

Ara tan sols resta acatar la decisió i executar-la.
Llegir més...

diumenge, 5 d’abril del 2009

EVP ens ha deixat. Descanse en pau

Ahir, dissabte dia quatre d'abril del 2009 va morir, sobtadament, el nostre fill ben amat EVP.

EVP a penes feia uns mesos que havia arribat a la nostra família però, com a fill nostre que era, en ell havíem dipositat tot el nostre amor.

Ja ho imaginàvem creixent sa i vigorós malgrat les adversitats de la vida, malgrat els enemics per a la seua salut que sempre aguaiten.

L'imaginàvem acabant la seua preparació física i intel·lectual; entrant en la vida adulta; convertit en una persona de bé i útil per a si mateixa i la seua comunitat.

Ahir, dia quatre d'abril, EVP s'enfrontava per primera vegada a un verdader repte en la seua curta vida. Per primera vegada s’anava a posar a prova la seua capacitat de ser i créixer.

Dies abans havíem confiat el seu cuidat a un grup de persones que s'havien recomanat i ens havien recomanat com les millors, les més professionalment competents, per a cuidar-lo i estar atentes davant de qualsevol risc que poguera sorgir, qualsevol tràngol, qualsevol situació o fet que poguera posar en risc la seua curtíssima vida. ¡Tantes esperances dipositades!

¡Quina ha sigut la nostra sorpresa en adonar-nos que ens havien estafat! Potser hem pecat d'ingenuïtat; potser d'ignorància; potser de prepotència; potser d'incompetència per no estudiar prou els credencials d’aquests professionals.

Algunes setmanes abans de confiar-los la nostra criatura havíem acudit a un reputat pediatre de renom nacional. El pediatre havia donat unes pautes molt clares del que havíem de fer perquè EVP cresquera sa i feliç: havia estudiat els antecedents familiars en estos últims 35 anys –allò que havia de bo, allò que havia de dolent-; va estudiar el medi ambient en què nosaltres, el seu pares i les seues mares, havíem desenvolupat les nostres vides quotidianes per a evitar que el nostre fill, EVP, repetira errors imperdonables que pogueren posar en risc la seua vida; també va estudiar el medi ambient actual per a saber com cuidar-li, instruir-li i educar-li davant dels nous riscos, els nous desafiaments, perquè poguera ser i créixer malgrat l'ambient hostil i reduccionista.

Eixe mateix pediatre ens va marcar les pautes d'alimentació i exercici físic que havíem de seguir perquè tot fóra, dia a dia, cada vegada millor.

De no res ha servit tant d’esforç, tanta cura.

Els professionals en els que vam confiar, aquells a què vam entregar els estudis i les pautes d'atenció que va indicar el pediatre per al nostre fill, no les van tindre en consideració. Ni tan sols van llegir-les. Negligentment es van limitar a aplicar repetitivament els mateixos protocols que apliquen de fa anys. Els mateixos hàbits, les mateixes pautes de comportament. El mateixos vicis, els mateixos errors. Han menyspreat els avenços científics i han menyspreat la realitat, la nova realitat en què s’havia de desenvolupar el nostre ben amat fill. En definitiva, han menyspreat els estudis del pediatre de nacional renom. Els prejudicis irracionals del seu subconscient han primat sobre la raó i la ciència.

EVP no sols se'ns ha mort inesperadament i massa prompte, sinó que a nosaltres, els seus pares i les seues mares, cada vegada ens serà més difícil gestar un altre fill o filla, i encara que no hem de confondre el temps històric amb el nostre temps humà, també és cert que un fill o una filla no substitueix un altre fill o a una altra filla.

Descanse en pau EVP.

En aquests moments no sabem si celebrarem un funeral, el que sí que sabem és que l'enterrament serà una agonia llarga, lenta i penosa.
Llegir més...

divendres, 3 d’abril del 2009

El Bloc davant les eleccions europees del 2009


EL BLOC DAVANT LES ELECCIONS EUROPEES DEL 2009

Comencem a construir l’Espai Valencià de Progrés

El principal Mandat del Vé Congrés és crear l'Espai Valencià de Progrés com a alternativa al PP i al PSOE. L'Espai Valencià de Progrés significa que el BLOC ha d’esdevenir el pal de paller de les forces i organitzacions valencianistes i progressistes. L'Espai Valencià de Progrés significa la voluntat d’aglutinar les diferents sensibilitats que assumeixen de manera natural el valencianisme i el progressisme.

La creació de l'Espai Valencià de Progrés no s’improvisa: cal anar marcant el terreny, cal anar posant-lo en escena. Les eleccions europees són la primera oportunitat de fer-ho d’una manera pública i notòria.
Com és ben sabut, el BLOC sol concórrer coalitzat a les eleccions europees. La coalició en la qual participem mostrarà quina és la nostra aposta ideològica, política i estratègica. Mostrarà què entenem per l'Espai Valencià de Progrés.

Com tots sabeu, la coalició amb la qual tradicionalment hem concorregut a aquesta contesa s’ha escindit en dos sectors: l’un, de caràcter conservador i l’altre progressista. D’una banda Convergència, Unió Democràtica, PNB i Unió Mallorquina; de l’altra, els nacionalistes progressistes on hi seran els nostres aliats tradicionals: el BNG i el PSM, coalitzats -amb tota probabilitat- amb Aralar, EA, ERC i XA.

Aquest dissabte, al Consell Nacional, hem de decidir la nostra opció.

Una primera anàlisi, ens indica que la nostra prioritat ha de ser construir una imatge coherent i creïble, valencianista i progressista, allunyada de posicions conservadores. Una imatge coherent amb el que s’ha aprovat al Vé Congrés Nacional i amb el que el nostre electorat ens demana: que no peguem bandades.

També ens indica, en segon lloc, que el PSM i el BNG, des del punt de vista polític, són els referents més clars per a una gran part de la nostra militància, probablement per a la majoria. Com hauran de començar a ser-ho Aralar i EA.

Les paraules del secretari general del PSM en el nostre Congrés son un reflex del que moltes i molts de nosaltres pensem: la gent del BLOC som del PSM quan anem a les Illes i la gent del PSM són del BLOC quan estan al País Valencià. D’altra banda, el BNG és el partit nacionalista amb una situació nacional –tot i la distància- més semblant a la nostra, un partit que podem dir que és un espill per a totes i tots nosaltres: per la seua diversitat interna, per ser progressista, per estar en un ambient dominat pel PP i per ser l’únic partit nacionalista de referència en el seu territori. PSM i BNG són els partits que hem utilitzat reiteradament en les darreres eleccions per justificar la nostra aliança amb CDC i UDC quan havíem de convèncer els electors dubtosos, que ens recordaven que els diputats d’Unió van al Grup Popular Europeu i els de Convergència, al Liberal.

Així mateix, i en tercer lloc, el nostre projecte ideològic, el que dóna contingut a l'Espai Valencià de Progrés, entra en fortes contradiccions amb la ideologia conservadora de Convergència i sobretot amb la d'Unió (recordem la seua postura respecte a l’avortament, respecte a la devolució de l’A7 o respecte a la moratòria nuclear o el seu suport decidit a l’escola i sanitat concertades). A més a més, no podem girar la cara davant els nombrosos escàndols de corrupció que impliquen Unió Mallorquina.

Així doncs, és del tot contradictori proposar una coalició amb caràcter marcadament conservador. Cal apostar per una coalició nacionalista i progressista, una coalició que no contradiga l’aposta per l'Espai Valencià de Progrés.

Ens han de preocupar, i molt, les conseqüències que tindria una mala decisió per al nostre futur. Si el 2011 volem ser el pal de paller del valencianisme i el progressisme, ¿com podrem explicar les nostres anades i vingudes de cara al nostre electorat?. Aquest escenari es complicaria més encara si el sr. Camps, enmig del mar de corrupteles que viu, decideix avançar les eleccions.

Per tant, considerem que hem d’encetar els contactes necessaris per tal de formar part d’una coalició electoral on estiguen els nostres germans i aliats tradicionals, PSM i BNG, com a lògica conseqüència de l’aposta estratègica per la construcció d’un Espai Valencià de Progrés.

Companyes i companys, cal que el pròxim dissabte acudim a la reunió del nostre Consell Nacional per manifestar amb veu alta i clara que volem començar des d’ara mateix a construir l'Espai Valencià de Progrés, i que eixa voluntat només es pot concretar, a les eleccions europees, formant part de la coalició d’organitzacions nacionalistes progressistes.

País Valencià, 3 d’abril del 2009

BES DEL BLOC
Llegir més...